fotografia
Fotografies en Blanc i negre destacant un detall a color.
Avui us vull escriure sobre com fer de manera molt fàcil aquelles fotografies en blanc i negre destacant algun detall a color (com per exemple les típiques de Londres amb els autobusos vermells, els taxis grocs de Nova York o els d’un casament destacant una flor o els ulls blaus d’algú).
Més que una tècnica fotogràfica, és una tècnica de Photoshop.
El que cal fer primer és Desaturar la imatge. Anirem al menú Imagen -> Ajustes -> Desaturar.
Després clicarem sobre el pinzell d’història i amb una mica de traça anirem repassant la zona que vulguem que torni a sortir el seu color original. Com podeu veure, la dificultat del procés es troba en la traça que tinguem i no en la complicació del procés en sí. És per això que ho trobava interessant ja que qualsevol persona amb el Photoshop penso que ho pot arribar a fer sense gaires dificultats.
A veure si us animeu a provar-ho!
Aquí us en deixo un vídeo que he trobat per la xarxa en que ho explica molt bé.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Fotografiar Correfocs
En la darrera entrada que vaig fer de com fotografiar un castell de focs vaig pensar que podria continuar la temàtica festamajorenca i fer una entrada de com fotografiar correfocs.
Material necessari:
- Protecció tant per a tu (amb mocadors i roba de màniga llarga), com per la càmera (un Skylight per l’objectiu). Jo vaig trencar-ne un en petar-me un coet al davant.
A més de protegir l’objectiu hem de protegir la càmera de les espurnes i la pólvora (la meva antiga Canon 300D crec que va morir a conseqüència de no prendre aquestes mesures).
-Una càmera amb la possibilitat de ajustar-la a prioritat de temps.
Tècnica:
-Per a fer-ho més fàcil jo acostumo a disparar amb la opció de prioritat de temps (Tv), i així que la càmera decideixi quina obertura de diafragma és la correcte.
Per a fotografiar un correfoc penseu que ficar-se on les espurnes et van cremant constantment, i els coets petant pel teu costat, es fa més complicat d’enfocar i enquadrar la fotografia, hi ha canvis de lluminositat molt importants. Això fa que, almenys per a mi, disparar absolutament en manual es faci massa complicat.
- Exposicions de 1/50 a 1/1000 segons vulguem fer que l’espurna quedi puntejada o com ratjos.
-ISO 400.
-Tenir els nassos de ficar-se a primera fila i disparar.
-I com sempre, disparar, disparar i anar provant que alguna segur que queda bé.
Aquí us en deixo una petita mostra de les que he pogut fer, espero que us agradin…
Una mica de crítica constructiva?
Aquesta entrada pertany a Pensadiferent.
Fotografiar Focs d’Artifici.
Continuant amb la secció fotogràfica, passem del ligth painting a la de fotografiar focs d’artifici.
Que necessitem de material?
-Un trípode.
- Una càmera amb opció manual (les càmeres compactes encara que tinguin la opció de “Fuegos Artificiales” tenen el problema del retard quan dispares i pot ser complicat fer-ne).
-Un disparador remot (amb cable o inal·làmbric, així evitarem fer moure la càmera). Aquest darrer accessori és recomanable però no imprescindible. Les fotografies següents estan realitzades sense el disparador.
Tècnica:
No té una tècnica estricta més aviat són consells que he llegit en revistes, webs i experiència pròpia. A partir d’aquí s’ha d’anar probant, a mi m’ha funcionat bé.
-Arriba amb temps de sobres per a agafar un bon lloc, (normalment hi ha molta gent en aquest tipus d’acte). És recomanable que, a més dels propis focs, es pugui veure alguna cosa de la localització o siluetes de persones per a fer-los més espectaculars.
-Enquadrar vertical o horitzontalment (això va a gust de consumidor, xD!).
- Diafragma f8 en endavant.
- Temps d’exposició de 1/50 o 2 segons (dependrà de si volem que es vegi tota la trajectòria del foc o les espurnes en explosió).
- ISO baixa (100-200).
- Distancia d’enfoq manual i a infinit, o enfocar automàticament a alguna cosa que quedi aprop dels focs i posar-ho en manual.
-Es recomana desactivar els estabilitzadors d’imatge perquè la foto surti més nítida (com la tenim sobre un trípode no hauria de moure’s).
- NO caure en l’error de tirar amb flash!
Us recomano començar a fer fotos al principi quan encara no hi hagi gaire fum, sobretot si aquella nit no hi ha vent (aquest darrer any a Sitges va ser horrible!).
Disparar, disparar i disparar per a provar coses noves i aprendre dels errors.
He vist fotògrafs que aprofiten aquests moments per a fer ligth painting però fent moviments de la càmera. Es poden aconseguir fotografies molt curioses.
Aquí us deixo uns exemples meus de Sitges i aquest altre de Vilafranca, llàstima que els dos dies no feia gens de vent i va quedar massa fum, però espero que us agradin igualment.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Light Painting en fotografia.
Aquest estiu m’he proposat fer servir més la càmera de fotos. He començat a provar noves tècniques. Una de les més curioses i espectaculars que he vist és la de Light Painting. Com el seu nom indica és la de pintar amb la llum.
La tècnica és senzilla, només cal molta imaginació.
El material necessari és:
- Un trípode.
- Un lot, mòbil, bengales, leds, etc.
- Una càmera de fotos en la que li podem fer servir els controls manuals.
És molt important tenir la càmera amb controls manuals perquè necessitem fer exposicions llargues (20-30 segons). També es pot utilitzar la funció BULB, per a tenir l’obturador obert el temps que es vulgui.
Per a no cremar la fotografia l’haurem de realitzar en un lloc fosc amb una ISO al mínim (100 o 200 segons la càmera) i el diafragma el màxim d’obert (la f més petita).
Si tenim problemes amb l’Autofocus de la càmera, podem enfocar a la persona que realitzarà el dibuix i activar l’enfoc manual per a que no perdin els paràmetres obtinguts.
Si volem que la persona surti enfocada, la il·luminarem disparant el flash al final de l’exposició (o amb qualsevol altre dispositiu), sinó només es veurà el dibuix que haguem fet.
L’efecte que us explico és movent nosaltres la llum, però també es pot fer movent la càmera mentre el llum és fixe.
Aquesta és la meva primera foto:
Aquí us en deixo algunes meravelles que hi ha per la xarxa.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Fotografies Panoràmiques
Una de les tècniques que realitzo quan surto a fotografiar és la de fer panoràmiques. No sé si us haurà passat, però moltes vegades m’agradaria reproduir el paisatge que estic veient a una fotografia però, per molt objectiu gran angular que tingui, no se li fa justícia. Per a poder-ho aconseguir es pot fer de vàries maneres. Algunes d’elles son: tenir una càmera especial, comprar objectius panoràmics, programari especialitzat o combinar-les totes.
Vaig començar a buscar programari per a poder fer-les. Un dels que més m’agrada i que normalment utilitzo és AutoPano (cal saber que els professionals de les panoràmiques tenen uns objectius o càmeres especials amb preus intocables pels qui no ens dediquem a fer panoràmiques).
Jo no faig servir cap tècnica especial com s’explica per pàgines especialitzades. Simplement disparo moltes fotografies i així faig que el programa tingui més punts en comú alhora d’unir-les.
Una alternativa és fer-ho amb el Photoshop. Heu d’anar a: “Archivo/Automatizar/Photomerge”. També existeix un programa gratuït multiplaforma anomenat Hugin.
Aquí us en deixo uns exemples de la meva galeria de Flickr. Estan pujades tal qual sense que quedin ben retallades, però almenys es pot veure l’efecte.
http://www.flickr.com/photos/30829389@N02/sets/72157622975793327/show/
Si feu fotografies panoràmiques, quin programa utilitzeu?
Aquesta entrada pertany a | pensadiferent.
Categories
- Apple (45)
- AppleTV (6)
- Curiositats (42)
- Disseny web (5)
- fotografia (5)
- General (23)
- Internet (17)
- iPad (12)
- iPhone (78)
- iPod (43)
- Noves tecnologies (7)
- Wallpapers (9)