Fotografies en Blanc i negre destacant un detall a color.
Avui us vull escriure sobre com fer de manera molt fàcil aquelles fotografies en blanc i negre destacant algun detall a color (com per exemple les típiques de Londres amb els autobusos vermells, els taxis grocs de Nova York o els d’un casament destacant una flor o els ulls blaus d’algú).
Més que una tècnica fotogràfica, és una tècnica de Photoshop.
El que cal fer primer és Desaturar la imatge. Anirem al menú Imagen -> Ajustes -> Desaturar.
Després clicarem sobre el pinzell d’història i amb una mica de traça anirem repassant la zona que vulguem que torni a sortir el seu color original. Com podeu veure, la dificultat del procés es troba en la traça que tinguem i no en la complicació del procés en sí. És per això que ho trobava interessant ja que qualsevol persona amb el Photoshop penso que ho pot arribar a fer sense gaires dificultats.
A veure si us animeu a provar-ho!
Aquí us en deixo un vídeo que he trobat per la xarxa en que ho explica molt bé.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Fotografiar Correfocs
En la darrera entrada que vaig fer de com fotografiar un castell de focs vaig pensar que podria continuar la temàtica festamajorenca i fer una entrada de com fotografiar correfocs.
Material necessari:
- Protecció tant per a tu (amb mocadors i roba de màniga llarga), com per la càmera (un Skylight per l’objectiu). Jo vaig trencar-ne un en petar-me un coet al davant.
A més de protegir l’objectiu hem de protegir la càmera de les espurnes i la pólvora (la meva antiga Canon 300D crec que va morir a conseqüència de no prendre aquestes mesures).
-Una càmera amb la possibilitat de ajustar-la a prioritat de temps.
Tècnica:
-Per a fer-ho més fàcil jo acostumo a disparar amb la opció de prioritat de temps (Tv), i així que la càmera decideixi quina obertura de diafragma és la correcte.
Per a fotografiar un correfoc penseu que ficar-se on les espurnes et van cremant constantment, i els coets petant pel teu costat, es fa més complicat d’enfocar i enquadrar la fotografia, hi ha canvis de lluminositat molt importants. Això fa que, almenys per a mi, disparar absolutament en manual es faci massa complicat.
- Exposicions de 1/50 a 1/1000 segons vulguem fer que l’espurna quedi puntejada o com ratjos.
-ISO 400.
-Tenir els nassos de ficar-se a primera fila i disparar.
-I com sempre, disparar, disparar i anar provant que alguna segur que queda bé.
Aquí us en deixo una petita mostra de les que he pogut fer, espero que us agradin…
Una mica de crítica constructiva?
Aquesta entrada pertany a Pensadiferent.
Fotografiar Focs d’Artifici.
Continuant amb la secció fotogràfica, passem del ligth painting a la de fotografiar focs d’artifici.
Que necessitem de material?
-Un trípode.
- Una càmera amb opció manual (les càmeres compactes encara que tinguin la opció de “Fuegos Artificiales” tenen el problema del retard quan dispares i pot ser complicat fer-ne).
-Un disparador remot (amb cable o inal·làmbric, així evitarem fer moure la càmera). Aquest darrer accessori és recomanable però no imprescindible. Les fotografies següents estan realitzades sense el disparador.
Tècnica:
No té una tècnica estricta més aviat són consells que he llegit en revistes, webs i experiència pròpia. A partir d’aquí s’ha d’anar probant, a mi m’ha funcionat bé.
-Arriba amb temps de sobres per a agafar un bon lloc, (normalment hi ha molta gent en aquest tipus d’acte). És recomanable que, a més dels propis focs, es pugui veure alguna cosa de la localització o siluetes de persones per a fer-los més espectaculars.
-Enquadrar vertical o horitzontalment (això va a gust de consumidor, xD!).
- Diafragma f8 en endavant.
- Temps d’exposició de 1/50 o 2 segons (dependrà de si volem que es vegi tota la trajectòria del foc o les espurnes en explosió).
- ISO baixa (100-200).
- Distancia d’enfoq manual i a infinit, o enfocar automàticament a alguna cosa que quedi aprop dels focs i posar-ho en manual.
-Es recomana desactivar els estabilitzadors d’imatge perquè la foto surti més nítida (com la tenim sobre un trípode no hauria de moure’s).
- NO caure en l’error de tirar amb flash!
Us recomano començar a fer fotos al principi quan encara no hi hagi gaire fum, sobretot si aquella nit no hi ha vent (aquest darrer any a Sitges va ser horrible!).
Disparar, disparar i disparar per a provar coses noves i aprendre dels errors.
He vist fotògrafs que aprofiten aquests moments per a fer ligth painting però fent moviments de la càmera. Es poden aconseguir fotografies molt curioses.
Aquí us deixo uns exemples meus de Sitges i aquest altre de Vilafranca, llàstima que els dos dies no feia gens de vent i va quedar massa fum, però espero que us agradin igualment.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Light Painting en fotografia.
Aquest estiu m’he proposat fer servir més la càmera de fotos. He començat a provar noves tècniques. Una de les més curioses i espectaculars que he vist és la de Light Painting. Com el seu nom indica és la de pintar amb la llum.
La tècnica és senzilla, només cal molta imaginació.
El material necessari és:
- Un trípode.
- Un lot, mòbil, bengales, leds, etc.
- Una càmera de fotos en la que li podem fer servir els controls manuals.
És molt important tenir la càmera amb controls manuals perquè necessitem fer exposicions llargues (20-30 segons). També es pot utilitzar la funció BULB, per a tenir l’obturador obert el temps que es vulgui.
Per a no cremar la fotografia l’haurem de realitzar en un lloc fosc amb una ISO al mínim (100 o 200 segons la càmera) i el diafragma el màxim d’obert (la f més petita).
Si tenim problemes amb l’Autofocus de la càmera, podem enfocar a la persona que realitzarà el dibuix i activar l’enfoc manual per a que no perdin els paràmetres obtinguts.
Si volem que la persona surti enfocada, la il·luminarem disparant el flash al final de l’exposició (o amb qualsevol altre dispositiu), sinó només es veurà el dibuix que haguem fet.
L’efecte que us explico és movent nosaltres la llum, però també es pot fer movent la càmera mentre el llum és fixe.
Aquesta és la meva primera foto:
Aquí us en deixo algunes meravelles que hi ha per la xarxa.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Aplicacions Útils (XV): ReaddleDocs
Una de les utilitats que li volia donar a l’iPad i que, a dia d’avui no podia fer-ho amb un lector de llibres electrònics, era la de poder subratllar, (com si es tractessin de retoladors fluorescents de diferents colors) o fer anotacions per a poder estudiar els apunts.
He provat aplicacions com: iAnnotate o GoodReader, però no m’acaben de convèncer. Amb l’iBooks es possible subratllar però només els documents epub i no els PDFs. A més, (digueu-me “pijo”), però estic acostumat a subratllar en diferents colors per a tenir un esquema visual del document i aquest només ho pot fer en color groc.
Ara he trobat el que, per a mi, és el programa que millor em va. Es diu ReaddleDocs. Té la seva versió per a l’iPhone, però és amb l’iPad on es pot veure tot el seu potencial.
Característiques:
-Llegeix arxius PDFs, MSOffice, iWork.
-Pots tenir accés tant dels arxius locals com a través d’iDisk, Dropbox, GoogleDocs entre d’altres.
-Llegeix els arxius adjunts dels correus o pot descarregar-los de la web a través del seu navegador (cosa que Safari per l’iPad no fa).
Això sí, té la limitació que per a poder subratllar el document només es possible amb arxius PDFs, és per això que quan tinc un document en qualsevol dels altres formats que he anomenat, l’obro amb el Mac, els deso com a document PDF fent “imprimir como” i llestos. Posteriorment ho passo a través d’un Pen via iFile a l’iPad com vaig comentar fa uns dies i així ho tinc classificat en carpetes.
A millorar:
Un problema que m’he trobat és en els documents amb dues columnes. ReaddleDocs creu que les dues columnes són la mateixa línia, pel que es fa complicat subratllar un paràgraf. Espero que en futures versions ho arreglin.
Per la resta estic molt content. Penso que és una aplicació molt interessant per a estudiants.
PD:Ara només cal aprovar l’examen…
Quin programa feu servir vosaltres?
Preu | 3,99€
Més informació | Readdle
Descàrrega iTunes AppStore | ReaddleDocs
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Utilitza un PenDrive amb l’iPad.
Una de les crítiques que va rebre l’iPad quan va sortir al mercat va ser l’absència de ports USB. Per a pal·liar-ho Apple va treure l’accessori Camera Connection Kit. Gracies a aquest kit, a més de fer la seva funció oficial de transferir les fotografies, (es veu que els arxius no eren importants) s’ha pogut veure com es pot connectar un teclat USB malgrat surti un avís que no és compatible.
Però, per a qui no ho sàpiga també és possible connectar-hi qualsevol disc dur USB a l’iPad. Això és possible gràcies a l’aplicació iFile de Cydia. Això fa que sigui possible la gestió dels arxius.
Aquesta aplicació (com es pot veure a la foto) és un Finder. A la part esquerre de la pantalla et surten els accessos directes i a la dreta les carpetes i arxius. Quan connectem el pen a l’accessori i aquest al Dock, ens apareix de la mateixa manera que al Mac. Lògicament, a més de llegir tot el seu contingut podem copiar, tallar, ambdues direccions, comprimir, enviar per correu o per bluetooth.
Jo he creat un accés directe de la carpeta de documents de ReaddleDocs. Un cop copiats, simplement cal anar a l’aplicació per treballar-hi.
Això farà que a l’hora de comprar-se un iPad, la capacitat ja no sigui una condició per a escollir el model i gastar-s’ho en 3G (si no es té un iPhone amb MyWi instal·lat), ja que podrem afegir un PenDrive o targeta SD per ampliar-li la memòria .
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Jocs iPad (I): eParchís
Encetem una nova secció, la de jocs i aplicacions per l’iPad. Ara que tant en Gabri com jo tenim un iPad podem parlar-hi de primera mà sobre algunes aplicacions o jocs per aquest dispositiu.
Com vaig comentar amb anterioritat, una de les coses negatives que li trobava a l’iPad era la pujada injustificada de les aplicacions per l’iPad en comparació amb les de l’iPhone.
És per això que us vull comentar el joc eParchís, un joc entretingut i barat. Com el seu nom indica és el conegut joc de taula en versió iPad.
Podem jugar-hi de 1 (contra la màquina) fins a 4 persones. Hi ha un botó que fa “tirar” el dau. Les fitxes no es mouen soles sinó que les hem d’arrossegar de la mateixa manera com si ho féssim amb el joc real. (La part bona és que ara ja no perdrem mai més les fitxes ni podran fer-nos trampes!).
He jugat a vàries versions de parchís per a iPhone com l’iParchis, però eParchis és la que més m’ha agradat.
El seu preu és més que raonable 0,79€.
Un joc recomanable per a jugar amb amics o en família.
Més informació | eparchis
Descàrrega App Store | eparchis
Review del MacMini 2010
Fa uns mesos vaig ser un dels guanyadors (vé, el reserva) de Momentazos Tv a través del blog de Vayatele en que sortejaven una Sony Bravia Full HD de 40″.
Aquest fet va fer que comencés a veure contingut el Alta Definició (quin canvi!). Volia un AppleTV però em vaig trobar que aquest no podia reproduir a 1080p. És per això que amb la sortida del nou MacMini amb la connexió HDMI me’l vaig mirar amb bons ulls. El problema principal era el seu elevat preu. Però després de rumiar-ho uns dies i consultar-ho amb el coixí vàries nits em vaig llençar a la piscina (si comptem que a més de fer-lo servir com a MediaCenter es pot utilitzar com a el que és, un ordinador, el preu no fa tant de mal, o almenys això és el que em vaig dir).
Després d’estar trastejant-lo uns dies puc fer-ne cinc cèntims del que em sembla aquest MacMini.
Funda Convertible Book Jacket d’Incase per l’iPad
Una de les primeres coses que s’han de fer quan adquirim un iPad és fer-se amb una funda, (i amb un drap). Tant si es vol tenir a casa o de viatge és convenient tenir-la protegida. I si l’utilitza la canalla és indispensable. També s’ha comentat en varis foros que la part de darrera es ratlla amb la mirada.
Mirant entre moltes volia una funda que, a més de protegir, tingués un suport per a poder veure vídeos o inclús una inclinació per a poder-hi escriure més comodament. És per això que em vaig decidir per la funda Convertible Book Jacket d’Incase.
Molta gent imagino que es van comprar la pròpia d’Apple, però no em va convèncer la relació qualitat preu. Tot i ser més barata que la Incase està construïda amb un material que s’embruta moltíssim, no és tan gruixuda, no tanca tan bé i a més no té el forat per a posar-lo al Dock.
La Incase a més de tenir aquesta forma de tapes de llibre, té una cinta elastica que el deixa perfectament tancat (puc donar fe d’això perquè en mans d’una nena de 5 anys ha caigut un parell de vegades al terra i no li ha passat res).
Contres: Per a molta gent serà massa gruixuda, però per a fer bé la seva feina ho ha de ser. És veritat que quan s’agafa a les mans amb la funda perd l’estilisme que té el dispositiu, però per a mi no és un problema, i si es vol ensenyar es treu sense problemes. L’altre punt és el seu preu: 59,95€. Però si la comparem amb la funda oficial d’Apple que val 39€ trobo que per una mica més la Incase li dona mil patades. Per últim (i en to de broma), no és resistent a les urpes d’un gat o que li preguntin a en Gabri.
Per YouTube hi ha infinitat de vídeos on es un es pot fer més a la idea de com és, jo la recomano al 100%.
Review de l’iPad
Com ja us vaig comentar fa molt de temps. Em volia comprar un iPad. L’ús que li volia donar era sobretot domèstic o en algun viatge puntual i, finalment aconsellat pel Miquel Labòria, em vaig decidir pel model WIFI de 32Gb. En ser usuari d’un iPhone puc fer servir el tethering d’aquest per a connectar-me quan hi sóc fora d’una xarxa WIFI.
Sensacions.
El primer que vaig tenir a les mans va ser a l’FNAC de Plaça Catalunya i em donar una sensació de ser més pesat del que m’imaginava. Tot i que la segona vegada va desaparèixer aquesta sensació, és un dispositiu que no es per a tenir-lo sense recolzar gaire estona perquè acaba pesant, pel que és fa necessari tenir-lo en alguna superfície o en una funda.
La qualitat de la pantalla és increïble. Lògicament té els mateixos problemes que qualsevol pantalla glossy del mercat quan l’utilitzem a l’exterior. El criticat marc negre del voltant és necessari si no volem estar movent la pantalla tota l’estona.
Una altre dels problemes que ha heretat de l’iPhone o de qualsevol pantalla tàctil és la facilitat que té per a embrutar-se. Sort que ve un pany com amb l’iMac a la caixa, ay no! (es veu que era massa car per Apple).
Una vegada el comencem a utilitzar ens adonem de la velocitat del dispositiu (actualment tinc un iPhone 3Gs que en comparació amb l’EDGE és abismal). Doncs, bé, l’iPad ni es despentina en comparació amb un 3G (mare meva com deu volar el nou iPhone 4 amb el doble de RAM que l’iPad). La pantalla és molt més sensible al tacte que no pas la de l’iPhone. Al principi o és massa i tot!
Coses a millorar:
L’iPad està demanant una versió 4.0 a crits. I a poder ser que li canviïn la pantalla d’inici tan lletja i tan iPhone. Com s’ha comentat també per la blogosfera, és veritat que no val la pena fer sevir les aplicacions que no s’han adaptat de l’iPhone a l’iPad. Quan les ampliem a 2X les imatges es pixelen i sí que dona la sensació de tenir un iPod Touch gegant a les mans. Però això canvia quan utilitzem aplicacions dissenyades expressament per l’iPad, és com un ordinador.
Una altre aspecte a millorar, tot i no ser del dispositiu, és el del preu de les aplicacions. Trobo que no hi ha excusa per a pujar-les tant de preu ja que la manera de programar és la mateixa. I que dir del preu dels qui tenim l’aplicació comprada per l’iPhone i volem la versió per l’iPad. No podrien regalar-la o si més no deixar-la a un preu molt més bo que l’original? Això provocarà que la gent deixi de comprar-les i buscar-les per altres mitjans.
Aplicacions per defecte.
Aquestes sí que estan molt currades. M’agraden més a l’iPad que no pas al meu iMac.
iBooks. Com sabreu per reis em van regalar un lector de llibres. L’iPad és un bon lector de llibres? No. Com la tinta electrònica no hi ha res semblant a dia d’avui. Una cosa és llegir una estona com si ho fessim a l’ordinador de la feina o, sobretot els PDF (aquí l’iPad li dona mil patades). Però torno a repetir, per a una persona que vulgui un iPad com a lector de llibres no li recomano per molt xula que sigui l’aplicació. Un lector ha de pesar molt menys, perquè s’ha de tenir a les mans vàries hores. També espero que actualitzin d’una vegada l’aplicació iBooks per a poder llegir-hi els PDFs i, sobretot subratllar-los. Aquí sí un lector de llibres no tindrà res a fer.
L’iPad ha estat el dispositiu que, almenys en el meu cas, ha agradat més que qualsevol altre dispositiu dels que han arribat a casa perquè l’utilitzen tots. La peque no para de dibuixar amb les moltes aplicacions que hi ha, o de jugar a les 5 diferències. Amb la meva dona això de navegar del sofà i jugar junts a jocs de taula o inclús quan l’he ensenyat als meus pares.
I de moment això és el que, en aquest temps que l’he tingut, he pogut extreure d’impressions.
És un dispositiu que acaba de sortir. Jo estic molt content amb ell. Simplement he de dir que la gent que només vulgui un lector de llibres, no és el seu aparell. Per la gran resta de mortals sí. I si no, parlem d’aquí uns mesos amb unes quantes aplicacions més per l’iPad.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Categories
- Apple (45)
- AppleTV (6)
- Curiositats (42)
- Disseny web (5)
- fotografia (5)
- General (23)
- Internet (17)
- iPad (12)
- iPhone (78)
- iPod (43)
- Noves tecnologies (7)
- Wallpapers (9)