Utilitza un PenDrive amb l’iPad.
Una de les crítiques que va rebre l’iPad quan va sortir al mercat va ser l’absència de ports USB. Per a pal·liar-ho Apple va treure l’accessori Camera Connection Kit. Gracies a aquest kit, a més de fer la seva funció oficial de transferir les fotografies, (es veu que els arxius no eren importants) s’ha pogut veure com es pot connectar un teclat USB malgrat surti un avís que no és compatible.
Però, per a qui no ho sàpiga també és possible connectar-hi qualsevol disc dur USB a l’iPad. Això és possible gràcies a l’aplicació iFile de Cydia. Això fa que sigui possible la gestió dels arxius.
Aquesta aplicació (com es pot veure a la foto) és un Finder. A la part esquerre de la pantalla et surten els accessos directes i a la dreta les carpetes i arxius. Quan connectem el pen a l’accessori i aquest al Dock, ens apareix de la mateixa manera que al Mac. Lògicament, a més de llegir tot el seu contingut podem copiar, tallar, ambdues direccions, comprimir, enviar per correu o per bluetooth.
Jo he creat un accés directe de la carpeta de documents de ReaddleDocs. Un cop copiats, simplement cal anar a l’aplicació per treballar-hi.
Això farà que a l’hora de comprar-se un iPad, la capacitat ja no sigui una condició per a escollir el model i gastar-s’ho en 3G (si no es té un iPhone amb MyWi instal·lat), ja que podrem afegir un PenDrive o targeta SD per ampliar-li la memòria .
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Jocs iPad (I): eParchís
Encetem una nova secció, la de jocs i aplicacions per l’iPad. Ara que tant en Gabri com jo tenim un iPad podem parlar-hi de primera mà sobre algunes aplicacions o jocs per aquest dispositiu.
Com vaig comentar amb anterioritat, una de les coses negatives que li trobava a l’iPad era la pujada injustificada de les aplicacions per l’iPad en comparació amb les de l’iPhone.
És per això que us vull comentar el joc eParchís, un joc entretingut i barat. Com el seu nom indica és el conegut joc de taula en versió iPad.
Podem jugar-hi de 1 (contra la màquina) fins a 4 persones. Hi ha un botó que fa “tirar” el dau. Les fitxes no es mouen soles sinó que les hem d’arrossegar de la mateixa manera com si ho féssim amb el joc real. (La part bona és que ara ja no perdrem mai més les fitxes ni podran fer-nos trampes!).
He jugat a vàries versions de parchís per a iPhone com l’iParchis, però eParchis és la que més m’ha agradat.
El seu preu és més que raonable 0,79€.
Un joc recomanable per a jugar amb amics o en família.
Més informació | eparchis
Descàrrega App Store | eparchis
Review del MacMini 2010
Fa uns mesos vaig ser un dels guanyadors (vé, el reserva) de Momentazos Tv a través del blog de Vayatele en que sortejaven una Sony Bravia Full HD de 40″.
Aquest fet va fer que comencés a veure contingut el Alta Definició (quin canvi!). Volia un AppleTV però em vaig trobar que aquest no podia reproduir a 1080p. És per això que amb la sortida del nou MacMini amb la connexió HDMI me’l vaig mirar amb bons ulls. El problema principal era el seu elevat preu. Però després de rumiar-ho uns dies i consultar-ho amb el coixí vàries nits em vaig llençar a la piscina (si comptem que a més de fer-lo servir com a MediaCenter es pot utilitzar com a el que és, un ordinador, el preu no fa tant de mal, o almenys això és el que em vaig dir).
Després d’estar trastejant-lo uns dies puc fer-ne cinc cèntims del que em sembla aquest MacMini.
Funda Convertible Book Jacket d’Incase per l’iPad
Una de les primeres coses que s’han de fer quan adquirim un iPad és fer-se amb una funda, (i amb un drap). Tant si es vol tenir a casa o de viatge és convenient tenir-la protegida. I si l’utilitza la canalla és indispensable. També s’ha comentat en varis foros que la part de darrera es ratlla amb la mirada.
Mirant entre moltes volia una funda que, a més de protegir, tingués un suport per a poder veure vídeos o inclús una inclinació per a poder-hi escriure més comodament. És per això que em vaig decidir per la funda Convertible Book Jacket d’Incase.
Molta gent imagino que es van comprar la pròpia d’Apple, però no em va convèncer la relació qualitat preu. Tot i ser més barata que la Incase està construïda amb un material que s’embruta moltíssim, no és tan gruixuda, no tanca tan bé i a més no té el forat per a posar-lo al Dock.
La Incase a més de tenir aquesta forma de tapes de llibre, té una cinta elastica que el deixa perfectament tancat (puc donar fe d’això perquè en mans d’una nena de 5 anys ha caigut un parell de vegades al terra i no li ha passat res).
Contres: Per a molta gent serà massa gruixuda, però per a fer bé la seva feina ho ha de ser. És veritat que quan s’agafa a les mans amb la funda perd l’estilisme que té el dispositiu, però per a mi no és un problema, i si es vol ensenyar es treu sense problemes. L’altre punt és el seu preu: 59,95€. Però si la comparem amb la funda oficial d’Apple que val 39€ trobo que per una mica més la Incase li dona mil patades. Per últim (i en to de broma), no és resistent a les urpes d’un gat o que li preguntin a en Gabri.
Per YouTube hi ha infinitat de vídeos on es un es pot fer més a la idea de com és, jo la recomano al 100%.
Review de l’iPad
Com ja us vaig comentar fa molt de temps. Em volia comprar un iPad. L’ús que li volia donar era sobretot domèstic o en algun viatge puntual i, finalment aconsellat pel Miquel Labòria, em vaig decidir pel model WIFI de 32Gb. En ser usuari d’un iPhone puc fer servir el tethering d’aquest per a connectar-me quan hi sóc fora d’una xarxa WIFI.
Sensacions.
El primer que vaig tenir a les mans va ser a l’FNAC de Plaça Catalunya i em donar una sensació de ser més pesat del que m’imaginava. Tot i que la segona vegada va desaparèixer aquesta sensació, és un dispositiu que no es per a tenir-lo sense recolzar gaire estona perquè acaba pesant, pel que és fa necessari tenir-lo en alguna superfície o en una funda.
La qualitat de la pantalla és increïble. Lògicament té els mateixos problemes que qualsevol pantalla glossy del mercat quan l’utilitzem a l’exterior. El criticat marc negre del voltant és necessari si no volem estar movent la pantalla tota l’estona.
Una altre dels problemes que ha heretat de l’iPhone o de qualsevol pantalla tàctil és la facilitat que té per a embrutar-se. Sort que ve un pany com amb l’iMac a la caixa, ay no! (es veu que era massa car per Apple).
Una vegada el comencem a utilitzar ens adonem de la velocitat del dispositiu (actualment tinc un iPhone 3Gs que en comparació amb l’EDGE és abismal). Doncs, bé, l’iPad ni es despentina en comparació amb un 3G (mare meva com deu volar el nou iPhone 4 amb el doble de RAM que l’iPad). La pantalla és molt més sensible al tacte que no pas la de l’iPhone. Al principi o és massa i tot!
Coses a millorar:
L’iPad està demanant una versió 4.0 a crits. I a poder ser que li canviïn la pantalla d’inici tan lletja i tan iPhone. Com s’ha comentat també per la blogosfera, és veritat que no val la pena fer sevir les aplicacions que no s’han adaptat de l’iPhone a l’iPad. Quan les ampliem a 2X les imatges es pixelen i sí que dona la sensació de tenir un iPod Touch gegant a les mans. Però això canvia quan utilitzem aplicacions dissenyades expressament per l’iPad, és com un ordinador.
Una altre aspecte a millorar, tot i no ser del dispositiu, és el del preu de les aplicacions. Trobo que no hi ha excusa per a pujar-les tant de preu ja que la manera de programar és la mateixa. I que dir del preu dels qui tenim l’aplicació comprada per l’iPhone i volem la versió per l’iPad. No podrien regalar-la o si més no deixar-la a un preu molt més bo que l’original? Això provocarà que la gent deixi de comprar-les i buscar-les per altres mitjans.
Aplicacions per defecte.
Aquestes sí que estan molt currades. M’agraden més a l’iPad que no pas al meu iMac.
iBooks. Com sabreu per reis em van regalar un lector de llibres. L’iPad és un bon lector de llibres? No. Com la tinta electrònica no hi ha res semblant a dia d’avui. Una cosa és llegir una estona com si ho fessim a l’ordinador de la feina o, sobretot els PDF (aquí l’iPad li dona mil patades). Però torno a repetir, per a una persona que vulgui un iPad com a lector de llibres no li recomano per molt xula que sigui l’aplicació. Un lector ha de pesar molt menys, perquè s’ha de tenir a les mans vàries hores. També espero que actualitzin d’una vegada l’aplicació iBooks per a poder llegir-hi els PDFs i, sobretot subratllar-los. Aquí sí un lector de llibres no tindrà res a fer.
L’iPad ha estat el dispositiu que, almenys en el meu cas, ha agradat més que qualsevol altre dispositiu dels que han arribat a casa perquè l’utilitzen tots. La peque no para de dibuixar amb les moltes aplicacions que hi ha, o de jugar a les 5 diferències. Amb la meva dona això de navegar del sofà i jugar junts a jocs de taula o inclús quan l’he ensenyat als meus pares.
I de moment això és el que, en aquest temps que l’he tingut, he pogut extreure d’impressions.
És un dispositiu que acaba de sortir. Jo estic molt content amb ell. Simplement he de dir que la gent que només vulgui un lector de llibres, no és el seu aparell. Per la gran resta de mortals sí. I si no, parlem d’aquí uns mesos amb unes quantes aplicacions més per l’iPad.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Aplicacions Útils (XIV): Delivery Status
Hola a tothom. Primer de tot m’agradaria demanar disculpes a tots els que hem llegiu per haver estat tant de temps sense actualitzar el bloc, però han estat setmanes d’estudi que finalment han acabat avui amb l’examen.
Com vaig comentar va temps, des d’un primer moment em va agradar l’iPad. De totes maneres, primer volia saber el que era tenir-lo a les mans, i després d’estar provant-lo em vaig decidir per un. És per això que volia parlar-vos de l’aplicació Delivery Status.
És una aplicació en la que podem fer el seguiment a través de vàries companyies com: Apple, TNT, UPS, Amazon, Royal Mail o FedEx, entre d’altres, dels articles que hem comprat.
També podem descarregar-nos la versió Widget que és gratuïta o per l’iPad. Llavors per a poder tenir-les sincronitzades ens haurem de registrar a JuneCloud.
Com funciona? Simplement haurem d’escollir l’empresa que ens enviarà el paquet, introduir el número d’albarà i, opcionalment el nom que li vulguem donar a l’article. Seguidament (com es pot veure a la foto) ens dirà el que és, els dies que manquen per l’arribada i en quin estat es troba (enviat, pendent de ser entregat, etc). Si cliquem a qualsevol d’ells, ens donarà la informació més detallada (historial o inclús mostrar un mapa del lloc on es troba).
Delivery Status no és una aplicació imprescindible, però si que pot ser interessant per a persones com jo que els hi agradi saber on son els seus articles comprats via Internet o saber quan ens arribarà a casa.
Més informació: JuneCloud
Preu: 3,99€
Descàrrega a iTunes App Store | Delivery Status Touch
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Sleepbox: mini-hotels.
Avui us escric sobre una curiositat que he trobat a Internet. És una creació de dos arquitectes russos i l’han batejada com SleepBox. Com el seu nom indica, es una “caixa dormitori” de 2m x 1,5m.
On es vol posar? En principi estaria pensat per a posar-los a llocs molt concorreguts de persones com: aeroports, estacions de trens, terminals d’autobusos, centres comercials, etc. Les persones candidates serien per exemple: les que haguessin de fer una escala de 4 hores d’espera, vols que es retarden o que no es vulguessin desplaçar gaire del lloc on son.
Es podrà fer servir per un mínim de 15 minuts i sense cap restricció de màxim.
Tindrà pantalla LCD o inclús connexió Wi-Fi. El seu preu variara segons l’empresa que adquireixi l’invent (Veient creacions com aquesta, no queden tant lluny certes pel·lícules de ciència ficció).
I vosaltres, ho faríeu servir? Ho podrem arribar a veure per les nostres ciutats?
Aquí us en deixo el vídeo.
Via | yahoo viajes
Més informació | arch-group
LipDub Universitat de Vic
Molts coneixereu el fenomen del lipdub a Youtube. Un dels darrers vídeos penjats és el de la Universitat de Vic. Ha estat una iniciativa dels estudiants de la Facultat d’Empresa i Comunicació amb la cançó Hey Soul Sister dels Train amb la participació de més 700 persones entre estudiants, professors, personal d’administració i serveis.
Jo vaig ser alumne d’allà i m’ha portat molts records. Tot i no ser un lipdub en estat pur (ja que no esta rodat íntegrament en un pla seqüència) continua sent un vídeo molt currat.
Suposo que com jo, els anys universitaris han estat un dels millors de les nostres vides i que sempre recordarem…
Aquí us en deixo el vídeo.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Nike i el Mundial de Sudàfrica
Ara que ja s’ha acabat la lliga i la resta de competicions europees, som a pocs dies de començar el Mundial de Sudàfrica. El millor espectacle de futbol entre els dies 11 de Juny fins a l’11 de Juliol.
Sembla molt clar que aquest serà el mundial de les 3D. A veure com serà aquesta experiència aplicada als esports.
Amb aquesta excusa i per anar escalfant motors, us he volgut deixar l’últim vídeo de Nike en el que continua en la seva línia d’espots espectaculars.
Vist a | vayatele
Escriptori Remot
L’altre dia estava escoltant el podcast de iCharlas i un dels temes que van tractar va ser el de com poder-hi accedir al teu ordinador via remota.
Existeixen molts programes. Entre ells, van comentar el NTRconnect. Vaig recordar que el feia servir quan era a classe d’informàtica per a connectar-nos a l’ordinador de casa però feia uns anys que el tenia abandonat. Amb l’excusa que ara existeix l’aplicació per a l’iPhone, la vaig instal·lar amb bons resultats. És per això doncs, que us la volia comentar per si no la coneixíeu.
NTRconnect és una aplicació multiplataforma i té una versió gratuïta. A més, ens dona la possibilitat de tenir durant 30 dies de prova la seva versió premium. Aquesta té un cost de 6′95€ PC/mes i ens ofereix: Encès remot (Wake-on-LAN), Eines de dibuix, transferència d’arxius o integració amb Skype, entre d’altres. (Jo amb la gratuïta en tinc de sobres).
Com funciona? El seu funcionament és ben senzill. Simplement ens hem de registrar a la seva web, instal·lar l’aplicatiu servidor per a l’ordinador (PC o Mac). Un cop fet això només haurem d’accedir des de qualsevol ordinador a la seva pàgina web, posant el nostre Nick i contrasenya. Si el que volem és accedir a través de l’iPhone o futurament a través de l’iPad, haurem d’instal·lar la seva aplicació gratuïta NTRconnect Viewer.
Avantatges: Lògicament el principal avantatge és la de realitzar feines sense haver-nos de desplaçar físicament al lloc. Però també podem entrar a les nostres intranets de manera remota, o inclús a pàgines Flash desde el nostre iPhone o iPad.
Personalment ho faig servir per a dir-li al Mac que comenci a fer feina mentre sóc fora i així, quan arribi a casa estigui feta, com per exemple: obrir el Handbrake i començar a convertir vídeos en format mp4 i passar-los a iTunes per a que quan arribi a casa tingui l’AppleTv preparat, per a “arreglar” algun problema en ordinadors de la família. També vaig provar de connectar-mi a una web feta tota en Flash i va funcionar sense problemes.
Però si sou administradors d’una xarxa amb multitud d’ordinadors teniu la opció del NTRAdmin.
He provat d’altres, però només aquesta m’ha donat el resultat que més o menys cercava de manera fàcil.
I vosaltres (si en feu servir) quin utilitzeu o recomanarieu?
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
Més informació | NTRconnect
Categories
- Apple (40)
- AppleTV (6)
- Curiositats (41)
- Disseny web (5)
- General (24)
- Internet (17)
- iPad (7)
- iPhone (71)
- iPod (41)
- Noves tecnologies (7)
- Wallpapers (9)
Núvol de tags
3D 3gs alta definicio aplicacions Apple AppleCare apple tv AppleTV aquatics audioguia auriculars barça catala cinema disseny ebook firefox funda futbol gadget google gps iMac Internet iPad iPhone iphone 3g iphone 3Gs iPhoneCat iPod iPod Nano iPod Touch jocs keynote kit mac macbook Magic Mouse movistar netbook sena viatge vodafone wallpaper webÚltims comentaris
- DuqueCamp en Aplicacions Útils (XIII): Vademecum 2010
- Jocs iPad (I): eParchís | pensadiferent.com en Review de l’iPad
- kinderbueno45 en Solució per quan iPhoto no et detecta l’iPhone.
- Jose C. en Solució per quan iPhoto no et detecta l’iPhone.
- Funda Convertible Book Jacket d’Incase per l’iPad | pensadiferent.com en Review de l’iPad